VACA DE LA REINA
La vaca de la Reina és un conjunt racial boví que es localitza a l’illa de Menorca. Aquests és un conjunt racial especialment sensible, que es troba en perill d’extinció. Actualment trobem uns 45 exemplars.
Aquest fet agafa importància més enllà de l’illa, ja que la raça originaria, la raça suïssa Fribourguesa està extingida des de l’any 1975. Aquest fet provoca que sigui una raça única i es pugui considerar un conjunt racial arrelat i original de l’illa, autòcton de Menorca.
Quin és l’origen de la vaca de la Reina?
La vaca de la Reina és un conjunt racial descendent de les vaques fribourgueses, regal que va fer la reina Isabel II, el 1863, a l’ajuntament de Maó, fruit de la seva visita a Menorca tres anys abans.
Fou Francisco de Paula Vassallo, Diputat a Corts per Menorca, que aprofitant les bones relacions entre el reis i l’ajuntament, demanà a la reina un bou de raça suïssa, de la reial granja de la Florida, per millorar la casta de vaques de l’illa. La reina accedí, però a més del bou, també el va obsequiar amb sis vaques.
L’1 de març de 1863 l’ajuntament anuncià l’arribada de les vaques i el bou, tal i com es pot llegir al ban municipal publicat aquell dia:
“Alcaldía de Mahón,
Habiendo llegadas a esta Ciudad, en el vapor Mahón, las vacas y el toro, que su majestad la Reina (N.S.) se ha dignado remitir a este ayuntamiento para mejorar la casta de este ganado, han sido colocadas las mismas, consecuente con lo dispuesto por el ayuntamiento en las cuadras de la Nª Sª de Gracia donde estarán de visita a las personas que tengan gestos de verlas y examinarlas.
Mahón de Menorca en 1863.”
Arxiu històric de Maó
Per què la vaca de la Reina va entrar en declivi?
Durant un centenar d’anys, les vaques de la Reina varen conviure i es varen barrejar amb altres races que hi havia a l’illa: vaca menorquina i altres races dutes principalment durant la dominació anglesa. Aquesta convivència es va trencar als anys 60, amb l’arribada de la vaca frisona, que es convertí en la raça predominant pel fet de ser una raça lletera més productiva.
El 1976, degut al mestissatge entre frisones i vaques de la Reina, tot el bestiar de llet es passà a denominar “berrendo blanco y negro”, Frisón Español. De fet, moltes vedelles de la Reina van ser inscrites als documents municipals com a de raça Frisona.
El punt d’inflexió va ser l’entrada del programa PROAGRO, que no acceptà les vaques de la Reina com a subvencionables, perquè no entraven en el control lleter oficial. A partir d’aquest moment foren pràcticament absorbides per les frisones com a població racial.
Per què es vol recuperar la raça?
A l’any 2000, la raça de la Reina es trobava en un estat d’extrema delicadesa. En total es coneixien menys de 10 exemplars, tots ells censats com a conjunt mestís, escampats per l’illa. Cal afegir que els ramaders que mantenien la raça eren d’edat avançada i s’anaven jubilant i que moltes explotacions ramaderes anaven canviant la seva activitat.
Per sort, alguns ramaders es varen interessar amb la conservació de la raça, que recordaven amb gran estima per la importància que tenien aquestes vaques a les granges menorquines del seus pares. D’aquesta manera es va començar un pla de cria per part d’alguns d’ells, dins les seves possibilitats.
L’any 2008 es va fer una crida als ramades de l’illa per tal de localitzar tots els exemplars, fer contactes i arribar a formar un col·lectiu de ramaders. Aquest grup es va constituir com a associació 5 anys després, el 2013, amb l’ajuda dels tècnics del Servei de Millora Agrària de Balears (SEMILLA) i altres entitats.
Morfologia
Caràcters generals
El conjunt d’animals que componen la raça està enquadrat com a bestiar de mida mitjana, de perfil recte o lleugerament subconvex, i expressió corporal longilínia. Tipus d’especialització lletera i fàcil maneig.
Caràcters regionals
Cap
Cap de mida mitjana o petita. Més massiu i curt als mascles. És de perfil recte o subconvex. Animals banyuts i sulls. Solen ser de mida discreta.
Pilositat a les orelles i també al front, especialment els sulls. Morro ample. Orelles en posició horitzontal.
Coll
Coll de longitud mitjana, moderadament musculat a la regió cervical i proveït d’una lleugera barballera a la part alta, més desenvolupada de la meitat per avall i que acaba a l’estèrnum.
Cos
Allargat, amb tòrax profund, costellam una mica arquejat i ventre voluminós. Línia dorso-lumbar recta. Gropa inclinada, ample i angulosa, amb els ossos marcats. La coa té naixement a mitja altura. Cuixa moderadament musculada.
Pell, pèl i mucoses
Pell desferrada, que pot arribar a formar alguns plecs al coll. Gruixada. Pèl fi i curt a l’estiu, més llarg a l’hivern. En els mascles és un poc més gruixat i llarg.
Mucoses rosades. Algunes vegades més fosques, segons la pigmentació de la pell.
Sistema mamari
Ben implantat, desenvolupat, simètric i de pell fina. El color fosc de la capa sol afectar els mugrons, la resta és de color blanc. Cobert de pel fi de tonalitat clara.
Extremitats i aploms
Extremitats de longitud mitjana, musculatura discretament desenvolupada, amb ossos fins. Aploms correctes i peüngles petites, amples i fortes.
Color
Caràcter de fidelitat racial. Presenta color clapat de blanc, amb l’expressió del patró Pinzgauer. El blanc es distribueix a una franja de la regió dorso-lumbar, al pit i part baixa de les costelles i ventre, a la coa, al baix de les extremitats, més a les posteriors i també a la cara. El color de fons pot ser negre, castany fosc, o vermell.
Mida i pes
De dimensió mitjana i proporcions longilínies. Amb una altura mitjana a la creu de 155cm els mascles i 140cm les femelles.
Pes viu mig de 600-800kg els mascles i 400-600kg les femelles.